Enmig d'orats i savis

Saber narrar, en llenguatge vigorós

Deler i desig, i plers, i, sense esforç

Rimar bells mots amb el ritme dels cors

Amants o folls; i gens fantasiós,

-Oh dolç fallir!-, coronar de lluors

Éssers de carn, tot oblidant els morts

I l'ombra llur, reial, i d'un bell tors

Reprendre el tot vital i rigorós.

Saber sofrir sense llanguir, i amar

Sense esperar, i essent, ardit, del segle,

Témer l'enuig i al nàufrag dar la mà;

Viure l'instant i obrir els ulls al demà,

Del clar i l'obscur seguir normes i regla

I enmig d'orats i savis, raonar.

FOIX, Josep Vicenç, per 25 anys sense J.V. Foix, per a Raons que rimen. Un poema tret del bloc La panxa del bou

La poesia destaca en primer lloc: "saber narrar", "rimar bells mots", sigui d'amor o follia, allò menys racional. La vida a la segona estrofa: coronar de llum els vius en detriment dels morts i de la seva ombra, la seva projecció. La poesia serien els orats, la vida els savis.

I a la tercera estrofa del sonet, la declaració de principis: sofrir sense decaure; estimar sense esperar ser estimat; ser "ardit", valent, "del segle" actual; defugir la ira, i ajudar al nàufrag, el pobre. Per últim: viure l'instant feliç, el que val la pena de viure, amb les expectatives pel demà, que són senyal de felicitat segons Villatoro; del "clar i l'obscur" aprendre'n les ensenyances, o sigui aprendre del bo i del dolent, de l'èxit i del fracàs. Així com dels orats i els savis, del nou i el vell que diria en un altre poema Foix, del son i de la vigília també, aprendre'n a raonar, a pensar amb lucidesa.