davall de la pluja màgica d'hivern.
Les voreres ens somien en el seu idioma
amb adjectius d'aigua, entre semàfors.
Respiració del temps,
amb els gats,
en la bellesa invisible, etèria.
MUELA SOPEÑA, Ana traduït al català per Pere Bessó
*****
EN LA NOCHE NO OLVIDO
En la noche no olvido tus abrazos
bajo la lluvia mágica de invierno.
Las aceras nos sueñan en su idioma
con adjetivos de agua, entre semáforos.
Respiración del tiempo, con los gatos,
en la belleza etérea e invisible.
Dins Laberint de pluja
La nit, la pluja, l'hivern: coses relacionades pel que se sol considerar que tenen de negatiu i alhora també de líric. Justament en aquest ambient neix aquest poema, de nostàlgia molt bella d'uns abraços. Les voreres, en contrast amb els semàfors, són per on es camina tranquil·lament. "ens somien en el seu idioma/amb adjectius d'aigua": els de la poesia que es trobaria simbòlicament en les voreres xopes, que resguarden de la carretera, de la vida, però no impedeixen de mullar-se. "Respiració del temps": amb la pluja i els versos respira una mica el clima quotidià, "amb els gats", sempre independents, com la veu poètica lliure. "en la bellesa invisible, etèria", la del poema, en definitiva, com aquest, que m'ha colpit precisament per aquesta bellesa.
Entrades
2 comentaris:
El temps mai no acaba, no podem parlar del temps perfectius, perquè tot i que l'acció s'acabe, sempre tenim els recorsd que perviuen al nostre sarronet de la memòria.
Magnífic treball a tres bandes, el teu, el d'Ana i el de Pere, és clar
Ara falta que sigui el que l'Ana pretenia dir! L'altre dia no ho vaig encertar, però potser no importa...
Publica un comentari a l'entrada