El vent empeny onades de sorra
per damunt de la carretera entre les dunes.
Mentre passin els cotxes,
l'asfalt continuarà net.
Només hi quallarà la sorra
si no hi passa ningú.
Però no cal patir:
les dunes tenen més paciència
que nosaltres.
Carretera a Swakopmund
VILLATORO, Vicenç. L'espai immens. Quaderns de namíbia
Poema al·legòric, de metàfora extesa, en el que la sorra seria com l'art, que perviu per sobre de la nostra vida, per sobre del progrés i la nostra impaciència (ars longa, vita brevis). Si no hi passa ningú, per la carretera, la sorra de les dunes hi pot quallar, de la mateixa manera que la solitud després de l'experiència fa quallar l'amor i l'art en l'inconscient. Però a la llarga la sorra dels somnis predominarà.
Fa 1 setmana
Entrades
5 comentaris:
Helena us estimo
Lluís
Moltes gràcies, Lluís.
Tanta paciència tenen les dunes i la natura que esperaran a que ens aniquilem per a retornar la vida al planeta. Nosaltres ja no hi serem, heus aquí l'inconvenient humà, poca cosa. M'agrada molt el poema. És una mena de poema road movie.
vicicle: a mi també m'agrada molt, aquest poema. També ell perviurà més enllà de l'autor.
¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
Publica un comentari a l'entrada