De vegades l'atzar

De vegades l'atzar tan sols és sorra
que primer ens estima com a rosa
i de seguida, una estàtua amb espills
que ballen amb les tombes del passat.

Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó


*****

A VECES EL AZAR

A veces el azar es sólo arena
que primero nos ama como rosa
y luego es una estatua con espejos
que bailan con las tumbas del pasado.

MUELA SOPEÑA, Ana

L'atzar, la vida és sorra que s'escapa, "ens estima com a rosa" caduca, fugissera, i de seguida es torna "una estàtua amb espills". La de l'art, la poesia, que reflecteixen, "ballen amb les tombes del passat": allò abstracte, que contrasta amb la vida, que viu del passat mort. Un poema realista sobre la fugacitat de les coses, i l'intent de la poesia de retenir-les.