De vegades l'atzar tan sols és sorra
que primer ens estima com a rosa
i de seguida, una estàtua amb espills
que ballen amb les tombes del passat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A VECES EL AZAR
A veces el azar es sólo arena
que primero nos ama como rosa
y luego es una estatua con espejos
que bailan con las tumbas del pasado.
MUELA SOPEÑA, Ana
L'atzar, la vida és sorra que s'escapa, "ens estima com a rosa" caduca, fugissera, i de seguida es torna "una estàtua amb espills". La de l'art, la poesia, que reflecteixen, "ballen amb les tombes del passat": allò abstracte, que contrasta amb la vida, que viu del passat mort. Un poema realista sobre la fugacitat de les coses, i l'intent de la poesia de retenir-les.
Prejudicis
-
Les persones et pregunten si encara
escrius poesia, com si fessis punt de creu.
Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.
Pensen que si s'hi posen
tam...
Fa 10 hores
4 comentaris:
Miralls, atzar, rosa i arena, tot enganyós i, no obstant, tot símbol.
Olga: tot enganyós, i tot susceptible de perdurar en la poesia.
La vida al capdavall, no és res més que un etern suborn!!!
Molt simbolic i bonic el poema d'Ana.
Gràcies pels teus apunts!!!
J N: que dur, això de l'etern suborn! La vida és com és, per això m'agrada més l'art.
Publica un comentari a l'entrada