De vegades l'atzar tan sols és sorra
que primer ens estima com a rosa
i de seguida, una estàtua amb espills
que ballen amb les tombes del passat.
Poema d'Ana Muela Sopeña traduït al català per Pere Bessó
*****
A VECES EL AZAR
A veces el azar es sólo arena
que primero nos ama como rosa
y luego es una estatua con espejos
que bailan con las tumbas del pasado.
MUELA SOPEÑA, Ana
L'atzar, la vida és sorra que s'escapa, "ens estima com a rosa" caduca, fugissera, i de seguida es torna "una estàtua amb espills". La de l'art, la poesia, que reflecteixen, "ballen amb les tombes del passat": allò abstracte, que contrasta amb la vida, que viu del passat mort. Un poema realista sobre la fugacitat de les coses, i l'intent de la poesia de retenir-les.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
4 comentaris:
Miralls, atzar, rosa i arena, tot enganyós i, no obstant, tot símbol.
Olga: tot enganyós, i tot susceptible de perdurar en la poesia.
La vida al capdavall, no és res més que un etern suborn!!!
Molt simbolic i bonic el poema d'Ana.
Gràcies pels teus apunts!!!
J N: que dur, això de l'etern suborn! La vida és com és, per això m'agrada més l'art.
Publica un comentari a l'entrada