UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 20 de març del 2011

L'abisme d'un horitzó

Aquesta por de perdre un record, un instant únic,
un petit món.
Aquesta por de no saber sobreviure a l'abisme
quan sovint impregna cada racó
quan no podem mirar enrera
i hem de crear nous horitzons.

BOLOIX, Gabriel dins el bloc Escrits del fum

Fa més por de perdre la memòria dels instants feliços que de fer-se vell. L'abisme és no recordar. Més enllà de la necessitat de "renovar-se o morir", hi ha la lluita del passat per sobreviure, a vegades és l'únic que et resta, que deien els Simon&Garfunkel.

6 comentaris:

Elfreelang ha dit...

Si em permets....jo també veig aquesta por de no sobreviure a l'abism com una por davant allò que encara no ha passat, la por a avançar ,per això es vol aferrar a un record del passat...de fet el títol és l'abisme d'un horitzó...

onatge ha dit...

I si l'horitzó és a peu pla...?


Des del far sense abisme.
onatge

fanal blau ha dit...

De vegades cal fer-hi amistat.

Gabriel ha dit...

Gràcies Helena pel comentari, m'ha agradat molt.
I els comentaris dels companys blocaires donen per pensar. Molt interesant.

Olga Xirinacs ha dit...

Pensament inacabat o potser només constatació de la por? Ja és molt si la por resulta creadora.

Joana ha dit...

La vida es un cami cap a nous horitzons, cercar noves metes i seguir el cami sempre avançant amb el pes del record.