UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

52(…)

És humà voler allò que ens cal, i és humà desitjar allò que no ens cal, però que per a nosaltres és desitjable. Allò que és malaltia és desitjar amb igual intensitat allò que cal i allò que és desitjable, i patir perquè hom no és perfecte com si hom patís perquè no té pa. El mal romàntic és aquest: és voler la lluna com si hi hagués manera d’assolir-la.

“No es pot fer una truita sense trencar els ous”.

(...)
PESSOA, Fernando, El llibre del desassossec

Brutal, aquest Pessoa. Camina per els dos costats de la realitat, de l’art: el realisme i el romanticisme, sense estimbar-se. És d’una lucidesa envejable. No es pot desitjar de la mateixa manera una necessitat primària que una de secundària.

“No es pot fer una truita sense trencar els ous”, no es pot volar sense haver tocat de peus a terra abans. Això val per tot. Només es va al cel quan s’ha estat a l’infern, diuen. Encara que la lluna és per a tots inassequible, com l'horitzó del mar, sempre la podem veure.