UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 27 de gener del 2011

Jo sols assenyalo les hores clares.
Rellotge de sol.


Ara crido per a tu, d'una en una,
les hores de pedra gravades a les nostres cames
d'infants jugant a l'era,
quan la tardor de pins domèstics i núvols casolans
obria els braços de magnòlies
i descloïa silencis de conquilla
a l'arena incomptable
de les llegendes del temps.

Les lletres eren fixades a quatre lloses
daurades de palla i clofolla de cigró.
les nostres corredisses contenien distàncies
empresonades als segles,
i jugàvem a quatre cantons
sobre la saviesa llatina.

Veig els dits de la llum resseguint els contorns
que et sobreviuen,
i com, el vent tornassolat festeja els penells
amb corrandes de falzia.

Si amidéssim tan sols les hores tendres,
que en seria de breu, el nostre pas.

XIRINACS, Olga Óssa Major

Diu Pessoa, a través de l'heterònim Alberto Caeiro, que la vida és feta de dies de sol i de dies de pluja, i que tots compten igual. Aquest fantàstic poema es titula "Jo sols assenyalo les hores clares" i acaba dient que si sols comptéssim les hores, els segons feliços d'una vida, aquesta en seria molt, de breu.

Jugant amb els contrastos entre la pedra, "la saviesa llatina", "les quatre lloses", per una banda, i la palla, "la clofolla de cigró", les lletres guixades, per l'altra. Però també els "pins domèstics", la natura domesticada, i els "núvols casolans", la casa oberta al cel, per l'altre costat. Aquesta simultanietat és pròpia de la bondat de la vida. "Tempus fugit", i la felicitat encara més.


500 entrades amb aquesta, per cert!

4 comentaris:

Joana ha dit...

Helena, encara no puc fixar la vista. M'han dit que res de llegir en dos dies. M'ha llegit el poema el meu fill. Com que no puc escriure ni concentrar-me en la lectura, sols et deixe la meua més sincera enhorabona per les 500 entrades.
Ho escriu Xavi, però t'ho dic jo.

Helena Bonals ha dit...

Ha anat bé! Me n'alegro. Que contenta estic que participis de nou al bloc, tot i com et trobes.

Joana ha dit...

La memòria selectiva és una joia. Si guardem sols els millors records i desterrem els dolents, aconseguirem viure en una harmonia perfecta. Tot i que de vegades, ens planten cara, podem adoptar una actitud positiva i canalitzar la part positiva del passat.
Ara ja et puc llegir i és una autèntica meravella no dependre de les antiparres. Les he tirat al fem.

Una gran abraçada

Joan ha dit...

Felicitats per les 500 entrades, la xifra fa patxoca.