UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 25 de gener del 2011

H1

lluny de mi la llum,
llaminera de mena,
llepa el teu blau món.

MEYERHOFER i RIBAS, Rafael dins el bloc Esquitxos

Si la llum és lluny, és que és de nit. La llum se n'ha anat amb l'altra persona que es troba sota la claror racional del dia. Alhora, el color blau del cel també ho és de la poesia, que per sinestèsia és blava, espiritual i inabastable com el cel, el mar, el llenguatge. La llum és llaminera dels versos, que paradoxalment solen sorgir en la nit. L'aliteració de la lletra ella serveix per incidir en la idea unitària d'aquest poema, més enllà de la distinció entre dia i nit, entre claror i foscor. L'"H1" del títol faria referència a l'hivern, al mes de gener del 2011, en què la llum de l'estiu és lluny.

2 comentaris:

Rafael Meyerhofer ha dit...

Hola Helena, amb això de la poesia, com en moltes altres coses a la vida, sempre fa falta algú que miri les coses des de fora i si pot ser algú que tingui traça...millor.

El fet de poder compartir el que s'escriu en un blog fa que la gent pugui comentar, pot agradar o no, això ja se sap, però una cosa és ben certa i és que els comentaris enriqueixen els poemes, ja que sovint fan que trobem coses que potser el nostre subconscient volia expresar,però no ens adonem fins que ens ho indiquen.

Tu has llegit molts poemes, i no tant sols això, has dedicat temps a analitzar-los amb cura, estic segur que tots els que ens comentes al teu bloc t'estem molt agraïts per la teva anàlisi, gràcies.

Estic molt d'acord amb el que has dit...fins i tot això del títol m'encanta, però no era això: (pensem que jo no sóc d'aqui i que parlo moltes llengües) H1 per a mi és una imatge gràfica del joc de paraules per significar Haiku....un barreja entre els mots anglesos High, Height ( alt, alçada) i el mot català "u"...que en el meu cap sona haiku...això de la "u" convertida en "1" també servia per enumerar de manera fàcil els meus haikus...i aquest era el primer i sí el vaig fer aquest gener un bell diumenge no gaire "LLunyà" :)

Helena Bonals ha dit...

Que bo, haikú! Em tenies intrigada!