El teu ull en perfecció de tristesa,
sempre en l’amor dels seus grans misteris.
FONTANET ABRINES, Clara. Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans
“El teu ull” (el de l’ull poètic), “en perfecció de tristesa” (la del poema, trist malgrat tot, en això és perfecte), “ sempre en l’amor dels seus grans misteris” (els de l’obra poètica, sempre misteriosa). O podria tractar-se directament de l’ull del lector, amb amor pels grans misteris de la poesia també.
.jpg)
Fa 3 hores
Entrades
3 comentaris:
O simplement reflexa l'enyor d'una amor imposible, que ja ha existit en un temps passat i l'amaga com el misteri i el secret més gran que ningú no pot esbrinar.
Un secret que la tristesa s'encarrega de deixar entreveure i ens dona la clau de la interpretació.
Hi ha secrets que no es poden amagar.
Gràcies, Helena. Ha estat un plaer compaartir el comentari des d'un òptica diferent-
L'amor és com la tos: no es pot amagar!
Es pot dissimular, però no amagar. Si la la tos li dónes un caramel la pots calmar, però no curar.
No ho havia pensat mai així però tens tota la raó. Així és.
Publica un comentari a l'entrada