UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

Nacionalitat: l’exili

Nou mesos acostuma a durar la llibertat de l’Home.
Després ens veiem foragitats d’aquest temps
que encara no era temps
i som conduïts irremeiablement
als territoris on impera l’absoluta necessitat
de necessitar coses.

SÁNCHEZ-RUBIO, Emili Pedra foguera. Antologia de poesia jove dels Països Catalans

No ja la infantesa (que “és vital perquè l’home és el que queda del nen”, segons Ana María Matute), sinó els nou mesos que l’ésser humà passa a la panxa de la mare, són l’equivalent a la llibertat de l’home, que tot i ser tancat, encara no té “l’absoluta necessitat/ de necessitar coses” que el fa esclau. “Nacionalitat: l’exili”, o sigui el no haver nascut enlloc, una manera de perllongar la llibertat del fetus. El plantejament és radical, però interessant. La necessitat de necessitar coses es té des que es comença a respirar: l’home funciona sempre amb el mite de Sisif, que puja una vegada rere l’altra la pedra, no arribant mai enlloc per sempre.