Bressol de nit

Imatge presa del facebook de Mili Wolf

Un mar d’estels

encén un fosc desig.

Niu als teus llavis.

Cuna de noche

Para Mili Wolf

Un mar de estrellas

afán obscuro enciende.

Nido en tus labios.

BESSÓ, Pere

Sempre és la nit estrellada, la immensitat d'un "mar d'estels", que encén el "fosc desig", el que no es pot dir. El qual fa "niu als teus llavis", llavis metonímia de la poesia, alhora que símbol, perquè en ells es concentra el desig.

Teranyina de l'ànima

Imatge presa de la xarxa

já estava dentro da morte
e não sabia
Vera Lúcia de Oliveira...

 

L’escarabat, l’aranya,
qui n’és més a prop de la mort?

Telaraña del alma
 

já estava dentro da morte
e não sabia
Vera Lúcia de Oliveira...

El escarabajo, la araña,
¿quién está, di, más cerca de la muerte?

L'escarabat seria l'home, l'aranya la dona. Un a punt de ser trepitjat, l'altra que no caigui cap insecte a la seva tela d'aranya. Tots dos de precari, amb la mort rondant-los, sense saber-ho, com els amants no s'adonen que s'apropa el fi de la seva relació.

El dolç contrapunt

Imatge presa de la xarxa

Plîns şi rană
eşti, Mediterană!

Șerban Foarță

Ferida i plena,

oh mare meretriu Mediterrània!

El dulce contrapunto

Plîns şi rană
eşti, Mediterană!

Șerban Foarță

Herida y plena,

oh madre meretriz Mediterránea!

BESSÓ, Pere

El dolç contrapunt ho és entre ser "ferida i plena", amb dolor i benestar alhora, i també entre "mare" i "meretriu", amb dignitat i essent prostituta alhora. La Mediterrània acull el drama dels immigrants alhora que és bellíssima.

Paraules no dites

Imatge presa de la xarxa

La timidesa és l’altra cara de l’exaltació: traces de silenci en la blanca neu.

Palabras no dichas

La timidez es la otra cara de la exaltación: rastros de silencio en la blanca nieve.

BESSÓ, Pere

La timidesa, les paraules no dites, marquen com les paraules exaltades, en sentit contrari, són tan importants com elles, són la seva altra cara. Tan important el que es diu com el que no es diu. També la depressió és l'altra cara de l'eufòria.

A manera de comiat

Imatge presa de la xarxa

L’últim vers, com un peix exsangüe,

damunt del muscle:

de tu als quatre cantons del vent.

A modo de despedida

 El último verso, como un pez exangüe,

sobre el hombro:

de ti a las cuatro esquinas del viento.

BESSÓ, Pere

La conclusió d'un poema sempre és molt important, a vegades es tracta d'un epigrama fins i tot. S'hi arriba com si et desagnessis de dolor, i s'estén, més enllà de l'espatlla del poeta, la part del cos més propera al cap, "als quatre cantons del vent", el vent de l'art.

Desarnat del sentit

Imatge presa de la xarxa

Aquesta nit, què ha d’importar-te el frec de la rosa? Ni tans sols ets ja rerefons de la paraula viva en el pensament líric…

Desapolillado del sentido

Esta noche, ¿què ha de importarte el roce de la rosa? Ni tan sólo eres ya trasfondo de la palabra viva en el pensamiento lírico…

BESSÓ, Pere

La rosa, la poesia en contrast amb la vida (com deia Gilbert Bécaud a L'important c'est la rose), en la nit, en el terreny d'aquesta poesia, només et frega. Perquè ni tan sols és "rerefons", interpretació de "la paraula viva", la que és espontània (referència a Joan Maragall), en "el pensament líric", la filosofia en forma de metàfora o al·legoria, que són llegides pels crítics. Els quals s'identifiquen amb les arnes, els paràsits que viuen gràcies a la creació original. Sense ells, desarnant l'obra, però, la poesia potser no tindria el mateix valor (què ha d'importar-te?), el mateix sentit. Gran elogi i crítica alhora, doncs, de la interpretació.

8 d'octubre

Imatge presa de la xarxa

Al sexe més fosc de la pàtria,

l’arc del cel farcit de lluernes flonges.

8 d'octubre

En el sexo más hosco de la patria,

el arco iris cumplido de luciérnagas muelles.

BESSÓ, Pere

El 8 d'octubre són les vigílies de la Diada Nacional del País Valencià. La imatge del sexe la utilitza la veu poètica segurament perquè seria el punt d'unió entre "l'arc del cel" del dia i les "lluernes flonges" dins la nit. Un sexe sempre fosc, com el patriotisme, com l'amor al propi país, però que espera l'alba.