Obrint una petita capsa
n’ha sortit una papallona
fent giragonses al voltant
meu, fins que s’ha aturat damunt
el full de paper on escric
poesia. M’he entretingut
jugant a somnis al vol d’ella.
He deixat la capsa oberta
per si vol tornar-hi a entrar,
també he obert la finestra
per quan vulgui emprendre el vol,
que el maig en flor és a tocar.
L’adéu no sempre és una pèrdua.
Els comiats no tanquen, obren.
Així comença el que segueix.
Poemes en tres temps
SALVANS, Gabriel. Sant Hipòlit de Voltegrà, Setembre 2025
La "petita capsa" no seria res més que la poesia, i la papallona que en surt, el fons rere els versos. Que s'atura damunt el paper on escriu, amb la inspiració. La que li permet de somniar. Amb els sentits alerta perquè la poesia torni, amb un possible nou enamorament, que torna com la primavera. L'enamorament que nega la vellesa. I la veu poètica deixa els sentits alerta també per si la poesia vol tornar. Que perdre una persona, un amor, no és el final de res. "L’adéu no sempre és una pèrdua./ Els comiats no tanquen, obren./Així comença el que segueix" és perquè l'amor perdura en la poesia.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada