 |
| Imatge presa de la xarxa |
L’últim vers, com un peix exsangüe,
damunt del muscle:
de tu als quatre cantons del vent.
El último verso, como un pez exangüe,
sobre el hombro:
de ti a las cuatro esquinas del viento.
BESSÓ, Pere
La conclusió d'un poema sempre és molt important, a vegades es tracta d'un epigrama fins i tot. S'hi arriba com si et desagnessis de dolor, i s'estén, més enllà de l'espatlla del poeta, la part del cos més propera al cap, "als quatre cantons del vent", el vent de l'art.
Entrades
2 comentaris:
I sovint el final és el que millor recordem.
Loreto,
El final sempre hauria de deixar bon gust de boca.
Publica un comentari a l'entrada