UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimecres, 10 d’octubre del 2012

VI

Porto i no porto,
tinc i no tinc, sospiro;
tu pensa'm tota,
sent-me fina a la fosca
rel d'on creixo, i destria.

SERRALLONGA, Segimon. Tankes de la memòria. Dins GloBos.Blog 

El poema porta i no porta, mostra al mateix temps que amaga la seva poesia. La veu poètica es dirigeix al lector, perquè pensi en la tanka, perquè destriï la poesia, fina al costat de "la fosca/ rel d'on creixo", el garbuix de l'inconscient d'on sorgeix el poema. El lector ha de destriar el gra de la palla en cada poema.

2 comentaris:

Glo.Bos.blog ha dit...

Clarivident!
Gracies, Helena.

Helena Bonals ha dit...

El teu bloc m'inspira, Glòria!