Sóc a la pista de ball
danso desordenada
com els mots.
M'atrapa
l'aclucada d'ull
d'un punt i coma
mentre els punts suspensius
m'abracen la cintura.
Em mires
de lluny
des del punt i a part.
I jo estimo
el ganivet del lampista
el got mig ple
i la teva sabata
esparracada
de tant ballar.
MIRAMELSMOTS (Núria Pujolàs) dins V de Bes
Un poema molt inspirat, que recorda una mica els emoticons fets amb signes tipogràfics a la xarxa 2.0. La veu poètica és a la pista de ball, la vida, segurament. Les connotacions no són només per al punt i coma o el punt i a part, el ganivet del lampista també seria un símbol fàl·lic. El got mig ple es podria referir a l'optimisme, la joia de viure amb els quals l'autora es pren la vida. La "teva sabata esparracada de tant ballar" podria ser la constatació que la vida l'inspira a fons en la seva poesia. Un 10 de poema.
Entrades
9 comentaris:
Gràcies, preciosa!
Per a mi és un poema- cant a la vida.
La teva interpretació és un regalàs!
Gràcies, preciosa!
Per a mi és un poema- cant a la vida.
La teva interpretació és un regalàs!
Núria,
per ami també és un poema-cant a la vida. Amb el meu comentari li trec part de la gràcia, ho reconec.
!!
(en això ens assemblem tots)
Sí, tots, nus o vestits!
M'agrada la imatge del ganivet. Molt ben trobada.
La resta, sempre m'enlluerna.
;-)
cantireta,
sí ho dius tu, és que és.
Ball de signes ortogràfics i metàfores. Disbauxat com la vida mateixa!
Joan Fontanillas,
jo li envejo aquesta alegria a la Núria.
Publica un comentari a l'entrada