Quan obrim la porta i entrem al carrer
de la vida, som un personatge anònim
més, que belluga el rellotge de la història.
L’escrivim, entremig d’una gran multitud,
ignorants, tal vegada, de la trama dels fets
que empenyen i estiren els fils on s’ha ordit,
de la importància de la paraula escrita,
del poeta missatger de confiances, màgia,
destresa per confegir ponts d’entesa.
Es pot provar de fer entrar el clau per la cabota
o cercar el mot just al vers, com feia mossèn Cinto.
La resposta és tan propera o tan llunyana
com vulguem. Tot rau en la creativitat,
en la fantasia de la pregunta feta.
La màgia de viure és tan a prop
com compartir la lleialtat del gat
o el reflex d’una viva mirada en un got de vi.
L’aniversari dels dies ens acompanya
amb l’habilitat del nostre compromís i
la confiança amb el jo que dormo, el jo
astut que recerca de nou camins al somni
i el tu que és pensament, és amor, és paraula.
Sobre la imatge:
El que se'n diu a La resistència és il·lustrat amb un text que sembla escrit en llenguatge antic. Que sembla fet de fang i alhora és emmarcat per unes línies abstractes, les que evoquen la racionalitat. Un mag que transformaria aquest fang en cultura, tot fent alguna mena de màgia.
Sobre el poema:
Les persones són anònimes, però els poetes transcendeixen amb la seva màgia la realitat que viuen. Per fer-ho han de ser missatgers, dir alguna cosa per ser escoltada, amb "ponts d'entesa". Fer "entrar el clau per la cabota" seria ser abstrús, "cercar el mot just al vers", ser transparent. Les dues estratègies funcionen, i la "resposta", la interpretació, pot ser propera o llunyana al seu torn, pot trobar elements en què la veu poètica no havia pensat. "Tot rau en la creativitat,/ en la fantasia de la pregunta feta": sense curiositat ni empenta no es va enlloc.
La "màgia de viure", o sigui, la joia, lligant amb el mag de la carta, en "el reflex d'una viva mirada", la interpretació, "en un got de vi", la poesia que du al seu interior l'espiritual, com l'esperit de vi en un got.
El "jo que dormo" seria el poeta amb el seu món interior, el "tu que és pensament", és el lector que l'admira.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada