dins Enfilant finestres
Evita paraules, conceptes,
camins fressats. Observa
el lament de la llum
per existir. Aprèn
per oblidar, per ésser
-tot just.
CLAPÉS, Antoni in nuce
Edicions Proa, 2000
Un cop vaig llegir alguna cosa així com que hom dóna voltes al mateix sense sortir-se'n, fins que no arriba de manera espontània a ser genial. Repetir "paraules, conceptes" pot ser poc productiu, però inspirar-se en la idea interior dins una obra no té res de dolent. No diuen allò que els autors escriuen sempre la mateixa obra? De totes maneres, "Aprèn per oblidar" és una bona màxima. Lluís Llach canta "Aprendre per saber desaprendre".
Aquest "lament de la llum per existir" parlaria de la dificultat per veure-hi clar a la vida. Una petita joia, aquest poema.
Entrades
5 comentaris:
Aprendre és l'essencial. Fins els darrers dies de la vida.
Xavier,
Suposo que sí!
Els versos d'Antoni Clapés sorprenen i fan reflexionar. Com quan diu "Tots els camins, ¿no són el mateix camí? / Canvies tu, no pas el camí". O quan diu "Hoste i invitat són tu mateix". Els poemes conviden el lector a continuar-los en el seu interior, a fer-se'ls seus i dotar-los de sentits potser diferents. Gràcies per suggerir-me'n la lectura.
M'agraden molt aquestes cites d'Antoni Clapés, Ramon. En saps moltíssim.
Gràcies, Helena, per compartir aquest bellíssim poema d'Antoni Clapés i una de les meves fotografies de finestres. Les teves reflexions sobre el poema són molt interessants.
Una abraçada,
empar
Publica un comentari a l'entrada