Sóc la darrera a sortir, tot i que després hi va haver un bis. Espero que us agradi!
On rau la teva joia de viure?
-
És aquella ombra que t’acompanya sempre, de la qual no acabes de ser-ne
conscient. El deixant darrere d’un vaixell. Un cop d’aire fresc en plena
canícula...
Fa 2 dies
4 comentaris:
Bravo Helena,
"Inesgotable foc", inesgotable poesia.
Gràcies, Xavier! Sí, per sort és inesgotable la poesia, d'altra cosa no.
Felicitats, un cop més !. Sempre endavant amb els versos !.
Salut !.
Moltes gràcies, Artur, per les felicitacions, que sempre agraden!
Publica un comentari a l'entrada