 |
| Imatge presa de la xarxa |
Al cantó del meu carrer d’infantesa hi ha una mort grossa que només s’alimenta a l’aguait dels esclats i besllums de la nit de pedra.
Ojos empañados
En la esquina de mi calle de infancia hay una muerte gruesa que sólo se alimenta al acecho de los vislumbres y destellos de la noche de piedra.
.Palabra de Fleur Adcock.
BESSÓ, Pere
El primer amor de la infantesa, segurament, és el que ha topat amb la cantonada del carrer de la vida, amb la "mort grossa", la més dolorosa, la petrificació de la qual s'alimenta tan sols de la brillantor de la poesia, de la nit on es manifesta el record d'aquest amor.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada