Dorms al meu costat com una muntanya
i ni tan sols ronques,
i ni tan sols abraces.
Algunes nits, els records
pugen com rots de pair
i, l'un darrere l'altre,
deixeu de ser homes
per ser literatura.
SOLÀ, Irene dins Bèstia
La situació és força clara: l'home que dorm al costat de la veu poètica és "com una muntanya", es fa molt pesat, sense roncar ni abraçar, sense ser real. Això dels "records/ que pugen com rots de pair" és una imatge molt poc lírica, però molt efectiva, es tractaria de mals records. "deixeu de ser homes/ per ser literatura", una manera de dir que les seves relacions són mentida al capdavall, perquè "literatura" s'associa amb falsetat normalment, cosa que no passa tant amb "poesia".
Fa 2 dies
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada