Créixer, vol créixer,
la solitud en calma.
Plens de vida,
som el núvol, els llavis,
les mans del vent alçant-se.
DORCA, Jordi dins Col·lecció de moments
La solitud del poema vol créixer, que la concisió sigui més important. Els versos, sempre plens de vida en el fons, són el més elevat en aquesta terrenalitat, com els núvols, i són llegits pels llavis, en una metonímia. Les "mans del vent alçant-se", l'art que tendeix sempre cap amunt. Som tot això els que fem poesia.
Fa 1 dia
Entrades
10 comentaris:
poema i glosa són com un brou concentrat ! brou poètic i retòric!
gràcies! les mans del vent s'alcen sent núvol!
És una delícia comentar el Jordi, Elfreelang. Sempre tendeix cap amunt.
Anna,
Per què has esborrat el comentari?
I tant amunt!5
Gràcies, Loreto. Suposo que també de part del Jordi.
Gràcies, Loreto.
Jordi, ets un trapella!
L'ànima de la vida és la llum que tots voldriem agafar i gaudir.
Precios les dos versions.
Abraçades de mar plana.
Josep Aguilera,
moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada