Fa 4 dies
dissabte, 6 de juliol del 2013
Domus aurea
L'habitació s'omplia completament de llum.
Esclatava. Era fulgor entre parets brillants.
Només quedava a les fosques
la bombeta encesa.
Quan tu venies.
FORCANO, Manuel dins El cau de Calpurni
La persona que arriba, la que estimes, la que et fa somriure de felicitat perquè és com el sol que ho il·lumina tot. De tanta llum que projecta, la bombeta encesa queda a les fosques pel contrast, d'una manera metafòrica. Em recorda aquest poema de Narcís Comadira.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Helena, no sabia com posar-me en contacte amb tu en breu una editorial valenciana em publicarà un llibre de poemes i m`agradaria fer-te´l arribar...
Una abraçada.
Jordi Guerola
Bon poeta!
Gràcies per compartir els seus poemes i pel teu encertat comentari Helena
Gràcies Glòria!
Ja el tinc! :)
Ja el tinc! :)
Publica un comentari a l'entrada