Fa 3 dies
dimarts, 21 de maig del 2013
Posthaikum
Pels blancs llençols
una estesa de síl·labes;
peixos dels llavis.
MOMPÓ Francesc dins Uendos, greixets i maremortes
Els blancs llençols, com els fulls en blanc. L'estesa de síl·labes, com les paraules d'amor, que cremen. Els peixos dels llavis, el sadollar la passió física amb les petites coses. Aquest entremesclar "física" i poesia és molt ben trobat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
6 comentaris:
Aquest també és molt descriptiu i poètic !!
M'agraden !!
M'agraden molt aquests haikus d'en F. Mompó. I el teus comentaris, sempre encertats.
Gràcies, Glòria, tinc debilitat per haikus com aquests.
Maco aquest haiku. I molt encertat això d'explicar-ho.
És molt complicat esvrinar el que esdevé en un instant.
Petons.
No cal que et torni a repetir les meves paraules d'elogi respecte a la interpretació dels haikus... és que jo no me'n surto gairebé mai!
Aniquiladora,
sí que costa d'explicar el que s'esdevé en un instant! Però ho provem.
porquet,
encara que et repeteixis m'agraden els teus comentaris entusiastes!
Publica un comentari a l'entrada