Cremo en tot el que sóc.
No t´acostis si no vols incendis,
No em toquis si t´espanten les brases.
No m´estimis sense cor
perque només rebràs les cendres.
Queda´t en el fred
de la teva distància.
LLuny, en el glaç on
adormim l´ànima.
No em besis si no vols fondre´t
L´amor és lliurar-se.
Tot el que som
ho som pels altres.
BAGUÉ, Enric. Dins Temps de mercuri
Es tractaria d'un foc fred, el de quan escrius el poema. La veu poètica crema en cos i ànima. Adverteix a l'altra persona que no se li acosti si no es vol cremar com ella, si no és disposada a estimar amb el cor. Que es mantingui en la distància gelada. L'estrofa final té molta força. "Tot el que som/ ho som pels altres". Els altres també són per a nosaltres. La poesia la fem per estimar, fins quan ja no hi són, en el foc fred.
Entrades
10 comentaris:
Crec que tots volem ser estimats d'aquesta manera, gaudint sempre de la màxima intensitat de l'amor tant a l'hora de rebre com de donar, oi?
Sí, l'amor d'igual a igual és el millor.
El que no es vulgui cremar en el foc de l'amor és que realment no estima.
Glòria: depèn, a vegades cal renunciar a la felicitat.
I rellegeixo, com escoltar això:
http://www.youtube.com/watch?v=B7w9JIb51ZE&feature=related
I m'elevo.
Sí, cantreta, és per rellegir tant com per reescoltar.
Aquest és un dels meus poemes preferits del llibre, suposo perquè m'agradaria estimar i ser estimada d'aquesta manera. Molt bon comentari!
Jo també provo d'estimar els poemes! Gràcies, Sílvia.
Abans de tot Helena, gràcies pel comentari.
Aquest poema és un dels més dolorosos que he escrit mai.
Va ser fet en un moment molt i molt complicat de la meva vida.
Moltes vegades saps que t´estimen però l´altra es posa tantes barreres a ella mateixa que ho tornen tot fred, fins i tot a tu mateix( ningú ha nascut per màrtir).
La maleïda auto-defensa, l´orgull, els prejudicis, la por a lliurar-se, la por a la debilitat.
El fred estricte és mort i per tant inútil. És molt més terrible quan darrera del fred hi ha un foc que moltes vegades només pot percebre la teva intuició.
El poema és un repte, una aposta, un aclariment que et diu que hi han sentiments contra els que no podem lluitar disfressant-los de fred.
Et torno a donar les gràcies Helena, encara em posa la pell de gallina. Perque encara no està solventat del tot.
Enric
Enric,
no m'hauria imaginat tanta profunditat! No t'he fet justícia amb el meu comentari...
Publica un comentari a l'entrada