les lleganyes del gos
el sol i la lluna.
PUJOLÀS i PUIGDOMÈNECH, Núria, dins Miramelsmots
Un oxymoron, una contradicció que contraposa la sequedat amb la mullena de la pluja, per dir que es tracta d'una pluja especial, que treu les lleganyes del gos, que li treu els senyals de somnolència, per tant l'arrossega al dia. De la mateixa manera com es contraposen el sol i la lluna, tot i que els dos astres es complementen també. El sol i la lluna al mateix temps és el que voldríem tots.
8 comentaris:
M'agrada la interpretació que en fas, si ho sabés el gos que té el sol i la lluna als ulls! O si ho sabés que les seves lleganyes han insipirat un haiku de sobretaula i un comentari brillants...
M'agrada això del gos que té el sol i la lluna als ulls! Molt ben sintetitzat.
Gràcies, preciosa. La teva interpretació està molt per sobre del "divertimento" del haiku de sobretaula. Un petó!
Estic contenta que t'agradi, Núria, però el teu poema s'ho val.
ambdues coses són la metàfora d'aquest lloc :una interpretació gran ( de bona) per una poesia petita ( de mida) que no pas de talent)
Un comentari molt maco, Elfreelang.
És sorprenent la facilitat que tens, Helena, per interpretar poemes que a mi em semblen críptics.
Magistral!
Glòria,
és que ja n'he fet més de 700, de comentaris en aquest bloc! A vegades és com si fes un poema basat en un altre, cenyir-te a un text ajuda molt, encara que no ho sembli.
Tu també tens talent en el teu bloc.
Publica un comentari a l'entrada