UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dijous, 2 d’agost del 2012

CLVIII

La tardor es dreça com la sang de les fulles caigudes a l'ombra de la pedra folla.

BESSÓ, Pere. Iteràncies, interferències i grafitis


La tardor s'eleva alhora que és decadència, de "fulles caigudes" per la sang, el color vermell d'aquestes fulles. La tardor pot ser roja, apassionada, com en Margarit. Les fulles vénen a caure "a l'ombra de la pedra folla" (en un joc de paraules), a l'ombra de la poesia sempre poc racional, misteriosa i que per això es pot considerar folla (per connotació), i pedra, perquè perdura.



5 comentaris:

Joana ha dit...

Tot i que es dreça semprre resta a l'ombra, però s'hi manifesta en lluita constant.

Gràcies Helena. Ho enllace al face.

Helena Bonals ha dit...

Joana,
el Pere Bessó és de Mislata? És que m'ha arribat un certificat de correus que no he pogut anar a buscar i l'han tornat, crec que és algun llibre d'ell.

Gràcies per l'enllaç. També ho podries enllaçar al google+, això sí que sé com va.

Joana ha dit...

Exacte, Helena, de Mislata.

Pere Bessó ha dit...

I el de Mslata, ha ha ha, te l'ha tornat a enviar, "Les roses de Lancelot". A veure si aquesta vegada sí t'hi arriba, a casa. O passes a recollir-lo. I, per cert, hi ha una referència ben explícita a la "piedra de la locura" de l'Alejandra Pizarnick...

Helena Bonals ha dit...

No coneixia aquesta referència, Pere. Em sona el títol, però.