Al meu cor, només ací, viu amor i, si (hi) viu, és que s'(hi) amaga.
BESSÓ, Pere. Iteràcies, interferències i grafitis
Com l'amor viu en el cor, la poesia viu en el poema. I s'(hi) amaga, perquè l'envolta el misteri. Només en el món interior, no pas fora. Els parèntesis suggereixen aquesta reclusió de l'amor.
Sempre és el dia de les dones
-
Disseny meu per a un premi
El 8 del dia de les dones convertit en símbol de l'eternitat, d'aquí el
"sempre". De color lila, el color del feminisme. ...
Fa 4 dies

4 comentaris:
Molt ben vista la funció dels parèntesis. Reclouen, a més, un pronom feble, que també amaga un mot sencer. Són tots contundents i plens aquests poemes de Pere Bessó, eh?!
"un pronom feble que amaga un mot sencer": molt bo! No se t'escapa cap de les meves entrades, moltes gràcies! Del Pere en tinc aquest llibre que em va regalar que és una joia.
Quines delícies! De quina editorial és, aquest llibre?
novesflors: és d'Edicions Bromera (Bromera Poesia): Alzira, 1997
Té un bloc, també: Poética compartida
Publica un comentari a l'entrada