Les meves destreses
-
Manllevat d'aquí
Trobo l'infinit dins d'un llenç
quan li dono la volta.
Escolto el vent darrere el cos de lletra,
i genero formes per haver aquell en qui...
Fa 2 dies
L'obra seria el sabó, el suavitzant la crítica, se'n pot prescindir, però ajuda.
Els que diuen que els crítics són artistes frustrats és que en són ells, de crítics frustrats.
“Per una vela en el mar blau”, de Carner.
4 comentaris:
M'agrada aquest haiku. M'agrada el brutal contrast entre la pesantor d'una llosa i la lleugeresa dels brins d'herba moguts gràcilment pel vent. I m'agrada la idea que el pes de la llosa no pot acabar amb l'herba, ella sempre s'obri camí.
novesflors: ho fas tan bé que ja em pots substituir!
Anem de clàssics doncs! Bon dia!
porquet: aquest era el poema més intel·ligible que li vaig trobar a l'autor. Clàssic, sí.
Publica un comentari a l'entrada