Domassos al sol

Domassos al sol
el jorn de la festa!
Pau del corriol
i llum de ginesta!

Fonts arraconades
que canten de nit!
Façanes badades!
Brancam reverdit!

Crists amb els ulls lassos
que entomen els sols
i allarguen els braços
quan vénen els dols!

Finestres obertes
i baf de celler!
Rieres despertes!
Or dolç del paller!

Malls de ferreries
batent sobre els cors!
Bones alegries
refrescant els plors!

Mosses festejades
per gais traginers!
Campanes callades
dels dies feiners!

Sol sobre els teulats
i sol a la cara!
Pits joves colrats!
Ulls blaus de la mare!

Bancal que verdeja
al cap del carrer!
Aigua que fresqueja
dins del càntir ple!

Fumera ajaguda!
Goig de picarol!
Cortina moguda
per un buf de sol!

AGELET i GARRIGA, Jaume. Domassos al sol 1924, dins Poesies completes

És un poema fet pràcticament tot de referències a la bondat dels dies de festa. El trencament amb la rutina es veu sobretot amb "Fonts arraconades/ que canten de nit!" (fins i tot l'aigua reneix en el moment que la gent dorm, tot és apagat), "Campanes callades/ dels dies feiners!" (la monotonia del so de les hores habitual desapareix), "Aigua que fresqueja/ dins el càntir ple" (hi ha abundància, riquesa de tot), i "Fumera ajaguda" (les fàbriques han parat). "Sol sobre teulats/ i sol a la cara!" és una mostra d'optimisme, d'alegria. "Ulls blaus de la mare!": la que no va conèixer, n'expressa el desig, d'haver-la conegut, i és com si ella se li fes present enmig de la joia. Finalment, en els dos últims versos, "cortina moguda/ per un buf de sol!", hi hauria una sinestèsia que reflectiria com el sol pot entrar en una cambra com si en mogués les cortines, reflectiria com allò intangible, l'alegria, es fa notar físicament.