El poema sent
la reïna quan trac punta
a la llapissera.
BESSÓ, Pere. De Llibre dels haikus, 2010
La resina cobreix l'escorça de l'arbre com la fusta la mina del llapis. Una cosa recorda l'altra. El poema és el que es troba després de fer molta punta al llapis amb què s'escriu, simbòlicament parlant. Pairal és la resina que es converteix en ambre, com la poesia que perdura. Un haiku brillantíssim, no penja per cap cantó, ni li trauria ni li posaria res.
Fa 1 setmana
Entrades
7 comentaris:
Bon futur, bones lletres, bona salut, molt d'amor! Petons!
La reïna reina en el haiku ! Molta poesia i molta sort en l'entrada d'aquest any 2012!
Bon Any Nou 2012, Joiós i Ple, amiga Helena!
I vull felicitat ací també a la bona gent que mes rere mes ha anat penjant els seus comentraris als meus poemes. Felicitats, Bon Any a totes i a tots, començant per la Joana...
Pere
zel: moltes gràcies, igualment, i bon any!
elfreelang: això, sobretot, molta poesia, bon any!!!
Pere: Bon Any Nou 2012, Joiós i Ple per a tu!
Preciós haiku el de Pere i molt bona la punta de la teua llapissera.
Bon any a tots i a totes, a tu també, Pere :)
L'olor de fusta de llapis ve a ser gairebé com la de la magdalena de Proust: l'univers sencer.
¡Que l'any et faci feliç!
Olga: la referència a la magdalena de Proust m'agrada molt, i també això de l'univers sencer!
Publica un comentari a l'entrada