Com tots els que faig
respectant el que sóc.
LLOSA i CUFÍ, Pau. Dins el bloc Versos.cat
Menys és més. Gairebé tots els poemes haurien de ser com aquest. Petit com ho és l'autor, insignificant com ho som tots. Cosa que no és incompatible amb el talent, més gran com menys paraules hagi fet servir el poeta. Sempre m'han semblat pretensiosos els autors de llibres molt llargs, fent una analogia amb la prosa.
Extensió
-
El teu món interior,
en les parets de la cambra on escrius,
en la mirada d'una fotografia,
en una peça de roba que t'estimes,
en cada vers que has entès...
Fa 1 setmana
6 comentaris:
M'emocionen aquestes propostes, que considero tan autèntiques.
Bon diumenge, Helena.
Som éssers tan minúsculs i insignificants que podríem estar dintre d'un únic vers!!!
Gemma: és més autèntic això que no pas estendr's llargament.
J N: sí, dins un vers, o dins una paraula o lletra fins i tot.
Bé, també hi ha obres llarguíssimes que són una delícia. Suposo que el moment i allò que vols explicar t'acabarà duent a teixir més o menys paraules.
L'autor d'aquest text deu ser un fan del twitter!
Certament, és impossible abarcar-ho tot.
Un dia vaig proposar-me contemplar el meu voltant. És summament díficil, som tant petits que l'univers ens esgota.
Molt bo això del Twitter, porquet!
Anònim: és interessant el que planteges. Això se sent sobretot de nit.
Publica un comentari a l'entrada