UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

divendres, 21 d’octubre del 2011

XX

Joia? joc? La carn, l'esquelet. Paral·lelisme de l'ànima.

BESSÓ, Pere, dins Iteràncies, interferències i grafitis.

"Joia" és el que sents quan te'n surts de fer un poema. "Joc" és el que permet que sorgeixi la joia, sense prendre't-ho com un joc no arrenca la poesia. La carn i l'esquelet que són el paral·lelisme, la metàfora del que és propi de l'ànima, la creació poètica. La carn: la reflexió, la joia; l'esquelet: l'acció, el joc.

4 comentaris:

Jordi Dorca ha dit...

Molt bo el poeta.
Molt bona la interpretació de l'hermeneuta.

Helena Bonals ha dit...

Jordi: n'he interpretat alguns, de Bessó, però la seva obra és molt extensa. A vegades amb poemes tan curts i densos.

Em fa molta il·lusió el teu comentari, darrerement aquest bloc no era gaire joiós!

Barcelona m'enamora ha dit...

No hagués pas sabut entendre tot aquest món que has explicat, me l'hagués ben perdut! Gràcies.

I la paraula joia i joc m'encanten. Desitjo que en tinguem molts de moments de joia i de moments de jugar.

Helena Bonals ha dit...

"Joia que ets dels déus fortuna/ generada dal del cel/(..)/ tots els homes s'agermanen on tes ales van tocant", diu "El cant a l'alegria" de Beethoven, amb lletra de Schiller.