UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dimarts, 28 de desembre del 2010

Col•leccionista de tresors com sóc
no em fatiga parar l’ham
ni teixir xarxes amb les mans
on pescar el peix dels teus riures.

TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (49)

El “col•leccionista de tresors” és el creador, el poeta, que busca els seus bolets en forma d’idees. S’arrisca, s’exposa, té paciència per ella. Teixeix xarxes (poemes) amb les mans, amb la ploma, per atrapar la seva alegria, i proporcionar-la al lector. La joia de viure que és allò que més enamora.

5 comentaris:

Joana ha dit...

Quê bonic Helena i quina riquesa d'imatges en pocs versos!!! M'agrada molt, sempre he pensat que un poema ha d'estar ben nodrit d'imatges i figures retòriques!!! No tots ho fan sense forçar el significat connotatiu de la llengua!!!
Gràcies, m'agrada molt el que comentes!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

gràcies a tu rellegeixo aquests poemes que em semblen nous, com si no ja no fossin meus.
Ja te'n deuen quedar pocs per comentar, no? Petons i bon any

Helena Bonals ha dit...

Me'n queden tres! És un plaer de comentar-te.

Bon any!

Jordi Dorca ha dit...

Treballes moltíssim, Helena. T'ho admiro.

Helena Bonals ha dit...

Gràcies, Jordi, però de treballar ho faig a la biblioteca i a casa, la resta és un plaer, una passió.