Els nostres cossos...
De seda s'han vestit
per despullar-se'n.
MARTÍNEZ MARZO, Isidre, Sense mi, 2001, dins Imparables. Una antologia
Segur que aquest poema es pot interpretar de moltes maneres, però aquesta és la meva: la poesia es vesteix de seda, de versos, per ser entesa i despullada pel lector al seu torn. El poema, doncs, és sempre noble com aquest teixit, i cobreix el que diu el poeta d'encant i bellesa, com una làmpara cobreix la bombeta.
Fa 6 dies
Entrades
5 comentaris:
Molt bon comentari, però tal com dius, cada un pot fer la seva interpretació, una de les bones coses que te l'ars poetica!
I quina seria la teva interpretació, Alyebard?
Jo crec que fa referència a la imatge que les persones volen mostrar. Sempre s'intenta donar una visió endolcida, digna de la major acceptació per part de la gent que ens envolta. Però que tot i això, acabarem mostrant la imatge real, el que s'amaga baix de la superficialitat del vestit de seda, la realitat sense ornaments.
Joana, escrius com en un poema. M'he rellegit el que dius i ho trobo molt bo.
Gràcies, Helena, però res a veure amb la majoria dels teus comentaris que sempre excel·leixen amb perfecció!!!
Publica un comentari a l'entrada