Esclau voluntari de viure
pendent del teu somriure em declaro.
Atrafegat traductor dels gestos,
de les petjades tendres del teu cos,
professional d’assaborir encara
el tacte dolç i tímid
del primer petó.
TIBAU, Jesús Ma. A la barana dels teus dits (43)
Una oxymoron: és presoner i lliure alhora en el seu amor. També ho és l’obra poètica, un deure gens pesat. Viu perquè ella sigui feliç, el que demostra com l’estima. “Atrafegat traductor dels gestos”: transforma amb la poesia, bàsicament, “els seus actes graciosos barrejats de llum”, que deia Válery. Hi ha la memòria inesborrable del primer petó, com del primer amor. És “professional d’assaborir encara” aquest petó, amb la poesia el perllonga, el reviu com una tasca molt agradable de fer, ben deliciosa.
Fa 3 dies
Entrades
1 comentari:
Una idealització suprema de la relació amorosa que converteix la dependència de la veu poètica rspecte a l'estimada en un acte voluntari molt agradable i satisfactori.
Molt idílic i platònic.
Publica un comentari a l'entrada