Amor
La lluna s’ha esmunyit
darrere les muntanyes;
ja comença l’exili.
La mesquita és ben plena,
fins al pas del llindar.
Millor que avui, ahir.
D’esquenes a la vida,
tot sovint discutim
de coses impossibles.
Cercant una llumeta enmig de la tenebra
som cecs a la claror
de la lluna del cel.
El seny ja s’ha assecat.
Han cavat en el cor
per a fer-hi un refugi.
Escupen a la vida.
L’horitzó està barrat
quan s’oblida l’amor.
ZENIA, Salem Sol cec, Poemes d’amor i de lluita Traduit per Carles Castellanos
Si perdem de vista la lluna, o sigui el que ens parla del passat (“Millor que avui, ahir”), si esdevenim “cecs a la claror/ de la lluna del cel”, que és com esdevenir-ho del sol, de la vida que ella reflecteix, començarà l’exili interior, se’ns assecarà el seny, discutirem de "coses impossibles". Cal fer un refugi en el cor. En definitiva: se’ns barrarà l’horitzó, el futur, si oblidem el passat.
Prejudicis
-
Les persones et pregunten si encara
escrius poesia, com si fessis punt de creu.
Se'n riuen dels que fan haikus, tan breus.
Pensen que si s'hi posen
tam...
Fa 14 hores
3 comentaris:
L'arbre solitari
cerca la llum sense l'éxtasi
de les nits de lluna.
L'exili de la lluna apaga els estels del cel i l'ompli d'una tenebra tan fosca com la gola del llop.
No coneixia aquesta poeta ni el poema gràcies!
Elvira, és un poeta berber, trobo teca pels meus blocs a qualsevol lloc.
Publica un comentari a l'entrada