Temps de miralls exactes
reflecteixen les ones del meu mar.
Sóc receptacle únic
dels cristalls de la tarda
i l’arena dels cossos.
XIRINACS, Olga Óssa Major, Llençol de noces
Poema que parlaria de la poesia quan n’és temps de ser feta: els “miralls exactes”, els versos; “les ones del meu mar”, la poesia, que és reflectida pel poema. Poema fet de “cristalls de la tarda”, el que queda del dia (la vida), allò cristal·lí, i l’arena dels cossos, allò més orgànic. El poema, doncs, és fet de sentits i idees, de teoria i pràctica. N’és receptacle únic, perquè no el pot escriure ningú igual, és personal i intransferible.
Oxímoron
-
PUJOL, Xavier a Queralbs
Aquesta manta cristal·lina
cobreix una calidesa que encara dorm
i pot ser desvetllada, com algues roges
per sota la superfície...
Fa 16 hores

2 comentaris:
Simetria total de miralls entre les ones i l'arena del cossos. tot un luxe pels sentits.
Un altre bell poema de la senyora Xirinacs. Dens malgrat l'aparent simplicitat.
Publica un comentari a l'entrada