UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

dissabte, 28 d’agost del 2010

Temps de miralls exactes
reflecteixen les ones del meu mar.
Sóc receptacle únic
dels cristalls de la tarda
i l’arena dels cossos.

XIRINACS, Olga Óssa Major, Llençol de noces

Poema que parlaria de la poesia quan n’és temps de ser feta: els “miralls exactes”, els versos; “les ones del meu mar”, la poesia, que és reflectida pel poema. Poema fet de “cristalls de la tarda”, el que queda del dia (la vida), allò cristal·lí, i l’arena dels cossos, allò més orgànic. El poema, doncs, és fet de sentits i idees, de teoria i pràctica. N’és receptacle únic, perquè no el pot escriure ningú igual, és personal i intransferible.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Simetria total de miralls entre les ones i l'arena del cossos. tot un luxe pels sentits.

Florenci Salesas ha dit...

Un altre bell poema de la senyora Xirinacs. Dens malgrat l'aparent simplicitat.