III
El pensament a rebre’t no consent
quan ets del meu desig, i si atempera
la seva fúria el meu desig, oh artera!
et sento com de foc al pensament.
BENGUEREL, Xavier Illes del somni (1940-1954)
Quina relexió més ben trobada. Parla de la paradoxa que es troba entre desitjar amb la raó o amb els sentits. Normalment s’estima més quan no es desitja físicament, i es desitja més quan no s’estima. Margarit diu que s’estima més quan s’és distant, no pas perquè si. A mi aquest poema m’allibera de certs complexos, encara que sempre costi d’anar pel fil del gavinet. Per cert, que artera significa astuta, com astut és aquest poema.
Fa 3 dies
Entrades
3 comentaris:
Sí, Helena, és l'eterna lluïta entre sentiments i enraonaments tan difícil d'equilibrar.
El que deixa clar el poema qualsevol opció ens porta cap a un desajust a nivell emocional o mental. No hi ha terme mig, ni solució al conflicte creat.
A mi m'ha recordat alguns sonets del llibre "de sol i de dol" de J.V. Foix, on aquesta llïta s'intesnsificava a més amb la crisi d'identitat personal on la veu poètica es trobava sumergida constantment.
El desig sempre genera una certa ebriesa als sentits, però no crec que necessàriament signifiqui menys amor. Jo estimo llibres i desitjo llegir-los i rellegir-los fins que les fulles es cauen a trossos. La persona qui estimo, que vull que sigui feliç, que em preocupa, me la vull menjar a petons també. Però bé, la conclusió final que la prengui un psicòleg i estadístiques menys empíriques que les que jo podria fer.
En segons quines traduccions de l'Odissea, Ulisses (de fet Odiseu) és "l'arter Ulisses". Un paio molt viu, sí...
No entenc la teva referència a Ulisses, Florenci.
Publica un comentari a l'entrada