UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

diumenge, 7 de febrer del 2010

L’or

No sols en els replecs
de la foscor del cor,
ans també en el reflex
de les aigües del riu,
es manifesta l’or.
Quan el màgic tresor
a la claror somriu:
càntic, imatge,
fins en l’àrid paratge
dominat per la mort,
l’aire fremeix, la pedra viu.


Una variació del mateix poema

Qui cerca avarament
dins la foscor del cor,
no veu com en el riu
es manifesta l’or.
Cap plany si, fugitiu,
ja l’or és vent,
oh cor perplex;
no vulguis del tresor
que brilla esquiu
més que el reflex.

VINYOLI, Joan

No només en la foscor profunda del cor, de l’art, sinó també en la superfície de les coses (en “el reflex/ de les aigües del riu”, el riu d’Heràclit que mai és el mateix, el riu de la vida) que es troba l’or, que som rics. “Quan el màgic tresor a la claror somriu”: quan surt a l’exterior en forma de “càntic, imatge” (la poesia), el món vibra amb aquesta poesia.

“Qui cerca avarament/ dins la foscor del cor”, qui només viu per l’art, es perd la bellesa de la vida en la seva superfície, encara que fugitiva. “No vulguis del tresor que brilla esquiu més que el reflex”: el sol enlluerna, però la lluna és bellíssima de contemplar. “Encara que no puguis mirar cap el sol/ saps que continua brillant” diu una cançó.

Els dos poemes valen la pena: així com a vegades hi ha més d’una interpretació possible, d’altres hi ha més d’una obra possible sobre el mateix, aquests dos poemes en són una constatació.

4 comentaris:

Joana ha dit...

Gràcies Helena, no havia llegit aquestes dues creacions poetiques que giren al voltant d'un mateix eix.
Poca cosa més es pot dir del que ens has regalat amb la teua magnífica interpretació.
Chapeau!

Assur ha dit...

L'altre dia em va passar amb la Maria-Mercè Marçal, i avui en Joan Vinyoli: un altre poeta que he de rellegir i que val molt, moltíssim la pena.

No voldria semblar-te un perepunyetes, però ahir a la tarda quan llegia la "variació" del poema que ens presentes, se'm va fer estranya la primera lectura del vers que diu: "Cap plany si fugitiu,". Vaig buscar-lo a la xarxa (això d'Internet és una meravella, no em canso de dir-ho), i el vaig trobar i, com m'imaginava, hi deia: "Cap plany si, fugitiu,".

Espero no haver-te molestat.

Avui m'emportaré en Vinyoli perquè em faci companyia quan vagi a treballar amb el tren :)

Helena Bonals ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Helena Bonals ha dit...

Gràcies per l'esmena! El vaig passar a mà: còpia igual a error.