LVII
Malaltia d'amor: la teua boca per a una altra set.
BESSÓ, Pere Minimals (1999)
Allò que no convé: que la boca saciï una set no pròpia de l'amor que hom té, com un vi que no es veu per disfrutar-ne, sinó per emborratxar-se. És difícil de dir tant en tan poc, i evidentment que no existeix el "amb d'altres paraules" en aquest cas.
En essència
-
ç
Poema visual meu
Darrere el vidre, la llum de la poesia.
Entre les paraules i l'espai buit
del que no pot ser expressat amb elles,
una imatge del que ...
Fa 2 dies

3 comentaris:
Quina agudesa tens, Helena,ets capaç de percebre fineses dificilíssimes de copsar i estableixes subtileses quasi bé imperceptibles.
Gràcies, una vegada més.
Fotudesa la de l'assedegat de amor en veure com un altre beu en el canteret d'aigua dolça de l'amada.
Pere
Pere:
Fantàstic el significat que dones al teu poema, que ha de ser millor que el meu per força.
Publica un comentari a l'entrada