XLII
Òpals de la cendra, arcàngels de la nit, senyals del
vent, crepitar de les fulles... El tast, però, de la cicuta
és a la font.
BESSÓ, Pere Iteràncies, interferències i grafitis
Símptomes tardorals, de decadència: però la mort definitiva, la “cicuta verinosa”, és en l’origen mateix de la vida, si no naixéssim no moriríem. Sense una cosa no hi ha l’altra.
Jo, que no he conegut els homes
-
La història d'aquest llibre es pateix com qualsevol de les al·legories de
Kafka, però com passa amb aquest escriptor, l'important és el que en
retens, ...
Fa 4 dies
3 comentaris:
El teu argumet el reforça els dos quiasmes inicials.
Una abraçada plena de presses.
Salut i Terra
Tot s'acaba i torna a començar, la vida és cíclica i els senyals de finitud es renoven amb la "font".
Francesc, Joana, gràcies per les vostres observacions.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada