Banquets i més banquets
que no aturen la fam
quins eren els festins
que alimentàvem?
CONTIJOCH, Josefa
La veu poètica es refereix, evidentment, a la fam espiritual, no satisfeta en el present. “El plaer sense felicitat no és plaer” (Kundera). "Quins eren els festins/ que alimentàvem?": els festins serien l'obra poètica, i són les arrels d'una relació allò que alimentaria els festins del que venen a ser els poemes de la veu poètica actualment. Com tornar a aquells festins materials i immaterials alhora, aquell satisfer el cos i l’ànima a la vegada? La resposta, en el vent...
Fa 2 dies
Entrades
2 comentaris:
Després del que apuntes, res no hi puc dir.
M'encisa el poema i com sempre la teua interpretació.
Gràcies. M'ha costat molt de redactar aquest comentari, sort que no has vist la primera versió! Hi he estat una bona estona, entre recapacitar la idea i penjar-lo de nou. Però ara que t'ha agradat, sé que ha valgut la pena. La Montserrat Gudiol no sap si pinta bé o no fins que no li ho diuen, jo m'hi assemblo força.
Publica un comentari a l'entrada