UNA COSA MOLT GRAN EN UNA DE MOLT PETITA

La paraula escrita

Des de la fatiga dels dies
el cos cerca un redós on estirar-se
a l'ombra del temps.
La consciència, feixuga i desperta,
escridassa.
El cor, cansat,
demana un alè
per seguir bategant.
Només, doncs, la paraula
escrita amb mà tremolosa
apaivaga el desig
que rosega les meves entranyes.
La paraula,
un pont,
que travessa desmesures.

MARGARIT TAYÀ, Remei (dins www.viulapoesia.com)

“La paraula escrita” no és res més que la literatura (leteradura, lletra sobre pedra, que perdura). “Des de la fatiga dels dies”: la vida, la “duresa fascinant de la vida” que deia l’altre Margarit, Joan. El “cos”, la ment, i l’ànima es projecten en els poemes contra aquesta fatiga. Poesia a l’ombra de la vida: “a l’ombra del temps”. La consciència és profunda i lleugera alhora, com ho venen a ser els poemes, i "escridassa", tot i ser per escrit, com el "cant a crits" d'Espriu. El cor demana fe per viure. Només la paraula escrita apassionadament permet d’alliberar la veu poètica del dolor d’estimar. La poesia és “un pont sobre aigües turbulentes” (Simon & Garfunkel), per als que no volen tocar de peus a terra, amb la realitat, més que l’imprescindible. Generalment, la paraula escrita té tan poc a veure amb la vida, com la lluna es troba lluny de la terra.