El poema
Passen paraules com núvols
pel cel blanc del pensament.
Un vent tossut les agrupa
i en fa un text de borra, gris.
Només quan porta prou càrrega,
neix el poema: un llampec.
COMADIRA, Narcís, L'art de la fuga 2002
El que descriu aquest poema, de manera tan sintètica, es refereix a la formació d’un poema, igual com d’un temporal, però també igual que una discussió, una depressió, l’enamorament, o una revolució: el funcionament és gairebé perfectament anàleg. El llamp simbolitza la inspiració, que sempre és envoltada de núvols propiciadors.
Fa 1 hora
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada