Divinitat extrema

 RIO al seu fb

                                                Para Romulus Iulian Olariu

Assenyales el món,

una punta de tu, subtil

capciró en punt.

DIVINIDAD EXTREMA

                                                Para Romulus Iulian Olariu

Ah, señalas el mundo,

una punta de ti, sutil

yema de dedo en punto.

BESSÓ, Pere

Com una cosa molt gran en una de molt petita, el capciró del dit assenyala el món sencer, Déu inclòs. La poesia ho fa, de manera extremadament subtil.

       

El vol de gavina errabunda

Imatge presa de la xarxa

A Denisa Popescu

            

No té enyor ni neguit l’ocell ferit, ai, de la descreença

que s’envola enllà dels punts cardinals de la memòria,

tot picotejant mar endins l’últim espill de seda.

El vuelo de gaviota errabunda

A Denisa Popescu

No tiene añoranza ni desazón el pájaro herido, ay, del descreimiento que se eleva más allá de los puntos cardinales de la memoria, aun picoteando mar adentro el último espejo de seda.

BESSÓ, Pere

Hi ha alguna relació que no genera pas nostàlgia, ganes de repetir, en qualsevol direcció que es vagi, de manera errabunda després d'aquesta relació. Encara que es continuï "picotejant" la immensitat del mar, la poesia de l'"últim espill de seda", el de la maduresa. Les campanes de la imatge serien com els quatre punts cardinals de la memòria, que ressonen en la gavina ferida de descreença.

El cuc anacoreta

Imatge presa de la xarxa

Per Natasa Valentina Roman

Ix de la poma per tal d’iniciar l’ascesi de la rosa café en els teus llavis oblida la llum de la pedra el sexe del vent que desfà la cendra bufa a la fi una altra remor del riu t’exhala

El gusano anacoreta

A Natasa Valentina Roman

Sal de la manzana para iniciar el ascesis de la rosa café en tus labios olvida la luz de la piedra el sexo del viento que deshace la ceniza sopla al fin otro rumor del río te exhala

BESSÓ, Pere

Aquest poema escrit de forma poc racional, es podria agafar en fragments de sentit. El cuc que surt de la poma "per tal d'iniciar l'ascesi", és tal i com ho fa el poema que deixa mostrar el poeta que viu dins d'ell. La "rosa cafè en els teus llavis", perquè la poesia sempre prova de desvetllar-te. "oblida la llum de la pedra el sexe", la llum de la literatura, paraula que etimològicament vol dir feta sobre pedra, literatura que sempre contrasta amb allò físic, el sexe que l'ignora. "del vent que desfà la cendra", com l'art va més enllà de la mort, malgrat tot. La referència final a la remor del riu ho seria de la vida, en contrast amb l'anterior de nou. Un poema amb molta metapoesia, com un anacoreta es bolca en ell mateix.

Retort a una poeta inconeguda

Oh! Autumn, golden lonely swan

Natalia Govsha

Val, la tardor, un solitari cigne groc, però l’hivern sempre fou un estol de corbs eixits de poema.

 Respuesta a una poeta desconocida

.

Oh! Autumn, golden lonely swan

Natalia Govsha

Vale, el otoño, un solitario cisne amarillo, pero el invierno siempre fue una bandada de cuervos salidos de poema.

BESSÓ, Pere

A la tardor es manifesta el cigne que prové de l'aneguet lleig de l'estiu. Un cigne groc de la gelosia, com les flors grogues són les dels gelos. Però quan arriba l'hivern sempre és fet d'un "estol de corbs", símbol de la mort, del "mai més", que surten de la poesia, que hi troba la màxima inspiració, en aquesta mort.

Bressol de nit

Imatge presa del facebook de Mili Wolf

Un mar d’estels

encén un fosc desig.

Niu als teus llavis.

Cuna de noche

Para Mili Wolf

Un mar de estrellas

afán obscuro enciende.

Nido en tus labios.

BESSÓ, Pere

Sempre és la nit estrellada, la immensitat d'un "mar d'estels", que encén el "fosc desig", el que no es pot dir. El qual fa "niu als teus llavis", llavis metonímia de la poesia, alhora que símbol, perquè en ells es concentra el desig.

Teranyina de l'ànima

Imatge presa de la xarxa

já estava dentro da morte
e não sabia
Vera Lúcia de Oliveira...

 

L’escarabat, l’aranya,
qui n’és més a prop de la mort?

Telaraña del alma
 

já estava dentro da morte
e não sabia
Vera Lúcia de Oliveira...

El escarabajo, la araña,
¿quién está, di, más cerca de la muerte?

L'escarabat seria l'home, l'aranya la dona. Un a punt de ser trepitjat, l'altra que no caigui cap insecte a la seva tela d'aranya. Tots dos de precari, amb la mort rondant-los, sense saber-ho, com els amants no s'adonen que s'apropa el fi de la seva relació.

El dolç contrapunt

Imatge presa de la xarxa

Plîns şi rană
eşti, Mediterană!

Șerban Foarță

Ferida i plena,

oh mare meretriu Mediterrània!

El dulce contrapunto

Plîns şi rană
eşti, Mediterană!

Șerban Foarță

Herida y plena,

oh madre meretriz Mediterránea!

BESSÓ, Pere

El dolç contrapunt ho és entre ser "ferida i plena", amb dolor i benestar alhora, i també entre "mare" i "meretriu", amb dignitat i essent prostituta alhora. La Mediterrània acull el drama dels immigrants alhora que és bellíssima.