Pàl·lida llum

El blau assenyala en els teus pits

l’assedegada sendera de les estrelles.

Pálida luz

El azul señala en tus senos

La sedienta senda de las estrellas.

BESSÓ, Pere

Sensualitat de nit, com tot el que és intuïtiu, instintiu, i espiritual com el blau alhora. "l'assedegada sendera de les estrelles" ho és perquè els estels tenen set d'arribar a ser sols.

Lauren Groff

Imatge de Lauren Groff presa de la xarxa

Aquesta fosca matinada per tal de fer d’un poema tan sensible el conte de tardor amb flors de paper i figures de cera pel corredor rellentós de la teua consciencia…

 Lauren Groff

Esta oscura madrugada para hacer de un poema tan sensible el cuento de otoño con flores de papel y figuras de cera por el pasillo en relente de tu conciencia…

BESSÓ, Pere

Lauren Groff és una escriptora de novel·les i contes breus, en què s'inspira la veu poètica en el seu poema. Poema de "fosca matinada", paral·lela a la tardor també fosca. Les "flors de paper" i les "figures de cera" serien les metàfores, sempre artificioses. El "corredor rellentós de la teua consciència", l'inconscient que s'identifica amb la nit. El poema voldria relacionar-se en sensibilitat amb un conte de tardor com els que deu fer l'escriptora.

Tast i colors

Tractes d’enrogir l’anècdota,

però cap apel·lació al vers no et sopluja.

Gusto y colores

Tratas de enrojecer la anécdota,

pero ninguna llamada al verso te cobija.

BESSÓ, Pere

Tractes d'atribuir passió a una anècdota de la vida, però cap referència a la poesia t'hi ajuda. La poesia que tothom respecta, encara que no s'hi entri pas.

Joguina de l'asserció

Imatge presa de la xarxa

La mentida de l’amor és un tren de càrrega

que descarrila versos infamants en els teus llavis.

Juguete de la aserción

La mentira del amor es tren de carga

que descarrila versos infames en tus labios.

BESSÓ, Pere

Vaig llegir una vegada Gore Vidal que deia que la majoria de les persones menteixen, i que quan ho fan és sobre l'amor. Un amor de joguina, de pur joc. La veu poètica fa asserció, proclama el seu escepticisme davant els "versos infamants en els teus llavis", també la poesia menteix, o bé el qui es recolza en ella. Aquell qui al capdavall descarrilarà, perquè fa trampa.

Ortiga del despullament

Imatge presa de la xarxa

A frec dels teus cabells,

bese el bescoll fred del destemps.

Ortiga del despojo

Con el roce de tus cabellos,

beso la nuca fría del destiempo.

BESSÓ, Pere

El bescoll, la nuca coberta pels cabells, la unió del cap amb el cos, la veu poètica la besa tot i en fred, a destemps, inoportunament, com tot el que arriba fora de temps, com el que arriba quan només es tracta de despulles. Despulles envoltades d'ortigues que no fan fàcil l'acostament.

Resposta vora riu

Imatge presa de la xarxa

revisând acel pierdut cuvânt 
                         Romulus Iulian Olariu

(revisant aquesta paraula perduda)

El temps, però, separa els joncs
de les aranyes d’aigua
a despit de la paraula perduda.

BESSÓ, Pere

La vida acaba destriant el que perviu més enllà de l'aigua del riu i les aranyes que s'hi troben dins, encara que se n'hagi perdut la forma original, la paraula que n'és significant. És aquesta la resposta que fa el temps a la nostra manca de fe.

Memòria de la forest perduda

Imatge presa de la xarxa

L’ala d’ocell ferit

enmig de les fulles caigudes

preserva encara el món sencer.

BESSÓ, Pere

Com en un poema anterior de Pere Bessó, la constatació que encara que no t'estimin pots continuar estimant. "L'ocell ferit enmig de les fulles caigudes", el desamor enmig de la decadència, dues imatges redundants i que il·lustren el títol del poema. L'ala "preserva encara el món sencer" i ho fa en la poesia.