Desarnat del sentit

Imatge presa de la xarxa

Aquesta nit, què ha d’importar-te el frec de la rosa? Ni tans sols ets ja rerefons de la paraula viva en el pensament líric…

Desapolillado del sentido

Esta noche, ¿què ha de importarte el roce de la rosa? Ni tan sólo eres ya trasfondo de la palabra viva en el pensamiento lírico…

BESSÓ, Pere

La rosa, la poesia en contrast amb la vida (com deia Gilbert Bécaud a L'important c'est la rose), en la nit, en el terreny d'aquesta poesia, només et frega. Perquè ni tan sols és "rerefons", interpretació de "la paraula viva", la que és espontània (referència a Joan Maragall), en "el pensament líric", la filosofia en forma de metàfora o al·legoria, que són llegides pels crítics. Els quals s'identifiquen amb les arnes, els paràsits que viuen gràcies a la creació original. Sense ells, desarnant l'obra, però, la poesia potser no tindria el mateix valor (què ha d'importar-te?), el mateix sentit. Gran elogi i crítica alhora, doncs, de la interpretació.

8 d'octubre

Imatge presa de la xarxa

Al sexe més fosc de la pàtria,

l’arc del cel farcit de lluernes flonges.

8 d'octubre

En el sexo más hosco de la patria,

el arco iris cumplido de luciérnagas muelles.

BESSÓ, Pere

El 8 d'octubre són les vigílies de la Diada Nacional del País Valencià. La imatge del sexe la utilitza la veu poètica segurament perquè seria el punt d'unió entre "l'arc del cel" del dia i les "lluernes flonges" dins la nit. Un sexe sempre fosc, com el patriotisme, com l'amor al propi país, però que espera l'alba.

Pàl·lida llum

El blau assenyala en els teus pits

l’assedegada sendera de les estrelles.

Pálida luz

El azul señala en tus senos

La sedienta senda de las estrellas.

BESSÓ, Pere

Sensualitat de nit, com tot el que és intuïtiu, instintiu, i espiritual com el blau alhora. "l'assedegada sendera de les estrelles" ho és perquè els estels tenen set d'arribar a ser sols.

Lauren Groff

Imatge de Lauren Groff presa de la xarxa

Aquesta fosca matinada per tal de fer d’un poema tan sensible el conte de tardor amb flors de paper i figures de cera pel corredor rellentós de la teua consciencia…

 Lauren Groff

Esta oscura madrugada para hacer de un poema tan sensible el cuento de otoño con flores de papel y figuras de cera por el pasillo en relente de tu conciencia…

BESSÓ, Pere

Lauren Groff és una escriptora de novel·les i contes breus, en què s'inspira la veu poètica en el seu poema. Poema de "fosca matinada", paral·lela a la tardor també fosca. Les "flors de paper" i les "figures de cera" serien les metàfores, sempre artificioses. El "corredor rellentós de la teua consciència", l'inconscient que s'identifica amb la nit. El poema voldria relacionar-se en sensibilitat amb un conte de tardor com els que deu fer l'escriptora.

Tast i colors

Tractes d’enrogir l’anècdota,

però cap apel·lació al vers no et sopluja.

Gusto y colores

Tratas de enrojecer la anécdota,

pero ninguna llamada al verso te cobija.

BESSÓ, Pere

Tractes d'atribuir passió a una anècdota de la vida, però cap referència a la poesia t'hi ajuda. La poesia que tothom respecta, encara que no s'hi entri pas.

Joguina de l'asserció

Imatge presa de la xarxa

La mentida de l’amor és un tren de càrrega

que descarrila versos infamants en els teus llavis.

Juguete de la aserción

La mentira del amor es tren de carga

que descarrila versos infames en tus labios.

BESSÓ, Pere

Vaig llegir una vegada Gore Vidal que deia que la majoria de les persones menteixen, i que quan ho fan és sobre l'amor. Un amor de joguina, de pur joc. La veu poètica fa asserció, proclama el seu escepticisme davant els "versos infamants en els teus llavis", també la poesia menteix, o bé el qui es recolza en ella. Aquell qui al capdavall descarrilarà, perquè fa trampa.

Ortiga del despullament

Imatge presa de la xarxa

A frec dels teus cabells,

bese el bescoll fred del destemps.

Ortiga del despojo

Con el roce de tus cabellos,

beso la nuca fría del destiempo.

BESSÓ, Pere

El bescoll, la nuca coberta pels cabells, la unió del cap amb el cos, la veu poètica la besa tot i en fred, a destemps, inoportunament, com tot el que arriba fora de temps, com el que arriba quan només es tracta de despulles. Despulles envoltades d'ortigues que no fan fàcil l'acostament.